La Martina viu en una casa amb jardí, al barri d’Horta, i el dia que vaig anar a veure tota la família feia un sol espatarrant. Llàstima que ella no estava gaire catòlica (ja se sap! els virus prefereixen els nens ben tendrets), i després d’ajudar a podar i regar les plantes, endreçar trastos i estendre la roba, amb prou feines va tenir temps de fer un mos abans de caure rendida. Així és un matí de dissabte, amb febre, a casa seva:
miriam gironés - com em molen aquestes fotos…..m’encanta la de la nena abraçant el braç de la mare…
Victòria - Gràcies! La veritat és que la Martina era una monada, i segur que si no s’hagués trobat malament hauria donat encara més de sí… però vaja, aquestes sessions ja ho tenen, això: la vida és com és! xD
etringita - Qué bonito es ver cómo la va venciendo el sueño en las últimas fotografías.
Victòria - Pues la secuencia es mucho más larga, tengo por lo menos 10 fotos que documentan cómo va cerrando los ojillos… -_-
Ana Perez - Són unes fotos precioses!!! Moltíssimes gràcies per aquest record. Mail l’oblidarem!!! Ens va agradar molt compartir aquell matí de Sol al nostre pati.
Una abraçada (Ana, mare de la Martina)