La Vanessa no feia ni un mes que havia donat a llum al Jan, el germà petit de l’Aran, quan vaig anar a casa seva a visitar-los. Quan em creuo amb famílies que tot just acaben d’expandir-se sempre és curiós veure des de fora com les peces es van recolocant al seu lloc. La veritat és que en aquest tipus de sessions em sento com si fos una espectadora privilegiada d’una realitat profunda i íntima d’una família. I m’encanta. Per si això fos poc, vam estar filosofant sobre la vida, sobre els viatges i sobre el pa. Moltíssimes gràcies, família, espero que us agradin les fotos.
Imagineu-vos que us diuen que us porten l’hospital a casa perquè pugueu veure quina cara fa el vostre nadó. La Paula estava exultant quan va saber que havia guanyat el sorteig d’una ecografia 4D a domicili, tenia moltes ganes que els seus dos nens puguessin veure la seva germana encara dins la panxa de la mare. És clar que no tot surt com un vol, i a l’hora de la veritat en Joaquim (el petit) dormia la migdiada. Però sí que hi havia l’àvia, el pare de les criatures i l’Ernest, el gran. Tot un esdeveniment que, com qui va al cinema, es va preparar amb penombra (persianes avall) i el silenci característic de les grans ocasions.
Espero poder ser allí, a primera fila, quan la petita Victòria es decideixi a sortir d’aquesta panxa. És un dels meus propòsits de l’any.
Ya queda menos! :)
És genial poder compartir-ho amb tu! Moltes moltes gràcies!!! Muacks!
esther martinez - Moltes gràcies per compartir aquestes boniques i familiars fotografíes. Magnífic treball. ptns.
Sergi - Gràcies Victòria per haver-nos regalat aquests moments tan xulos!!!!!
Victòria - Gràcies a vosaltres, guapos!! Jo m’ho vaig passar molt bé :-) Us ha arribat el paquet?
Sergi - Sí, ja ens va arribar!! no ens cansem de mirar les fotos! ;) Són genials!