La família Marlés Hospital

Jo esperava arribar i trucar al timbre de casa la Maria, però en comptes d’això em vaig trobar a mare i filla fent el vermutet al carrer amb un amic d’infància (o potser hauria de dir de la llar d’infants, perquè es coneixen des que amb prou feines tenien un any). Després sí, vaig conèixer tota la fauna domèstica al complet: una gossa i dos gats. Pel camí vaig veure un llit amb nines (això és nou per a mi!), una paret de pissarra per dibuixar-hi somnis, un dòmino multiusos i un conte de Sant Jordi.

Gràcies, guapes!!

léelo en español »

Esperaba llegar y llamar al timbre de la casa de Maria, pero en lugar de eso me encontré a madre e hija tomando el vermut en la calle con un amigo de la infancia (o quizás debería decir de la más tierna infancia, porque se conocen desde que apenas tenían un año). Después sí, conocí a toda la fauna doméstica al completo: una perra y dos gatos. Por el camino vi una cama con muñecas (eso es nuevo para mí), una pared de pizarra para pintar sueños, un dómino multiusos y un cuento de Sant Jordi.

Fotografia de família xulo-xulo (1)

Fotografia de família xulo-xulo (2)

Fotografia de família xulo-xulo (3)

Fotografia de família xulo-xulo (4)

Fotografia de família xulo-xulo (5)

Fotografia de família xulo-xulo (6)

Fotografia de família xulo-xulo (7)

Fotografia de família xulo-xulo (8)

Fotografia de família xulo-xulo (9)

Fotografia de família xulo-xulo (10)

Fotografia de família xulo-xulo (11)

Fotografia de família xulo-xulo (12)

Fotografia de família xulo-xulo (13)

Fotografia de família xulo-xulo (14)

Fotografia de família xulo-xulo (15)

Fotografia de família xulo-xulo (16)

Fotografia de família xulo-xulo (17)

Fotografia de família xulo-xulo (18)

Fotografia de família xulo-xulo (19)

Fotografia de família xulo-xulo (20)

Fotografia de família xulo-xulo (21)

Fotografia de família xulo-xulo (22)

Fotografia de família xulo-xulo (23)

Fotografia de família xulo-xulo (24)

Fotografia de família xulo-xulo (25)

Fotografia de família xulo-xulo (26)

Fotografia de família xulo-xulo (27)

Fotografia de família xulo-xulo (28)

Fotografia de família xulo-xulo (29)

Fotografia de família xulo-xulo (30)

Fotografia de família xulo-xulo (31)

Fotografia de família xulo-xulo (32)

Fotografia de família xulo-xulo (33)

Fotografia de família xulo-xulo (34)

Fotografia de família xulo-xulo (35)

Fotografia de família xulo-xulo (36)

Fotografia de família xulo-xulo (37)

Fotografia de família xulo-xulo (38)

Fotografia de família xulo-xulo (39)

Fotografia de família xulo-xulo (40)

Fotografia de família xulo-xulo (41)

Fotografia de família xulo-xulo (42)

Fotografia de família xulo-xulo (43)

Fotografia de família xulo-xulo (44)

Elena - molt xulo-xulo xuliiiiiiiiiiiissim de veritat.

Lluis Gerard - M’agraden molt les fotos, sobretot la manera com busques la simplicitat amb els desenfocs. I se’m fa molt interessant veure tot el fil que es crea a mesura que mires les fotos, enhorabona pel projecte, estaré atent a les sessions :)

Victòria - És que jo sóc dona de grans DoFs, ja saps :-)
La veritat és que és un repte total, cada lloc nou, amb diferents condicions de llum; adaptar-se al que hi ha sobre la marxa; aconseguir establir un diàleg i una confiança amb les persones davant de la càmara… qui sap, potser és el primer pas per atrevir-me a fer un projecte personal de ‘strangers’, que fa moooolt de temps que em crida.

Violeta Rodríguez - Son buenísimos tus reportajes, súper divertidos, llenos de detalles…. una forma única de hacer un reportaje familiar.
Un abrazo desde Madrid!!

Victòria - ¡Gracias Violeta! :D

Yo me lo paso genial. Pero lo que realmente me gusta es que la gente sea como es, sin florituras, adornos ni poses. La vida con hijos pequeños es un caos por definición, pero creo que ese es precisamente su encanto (y esas caras sucias, y esas babas que caen, y esa ropa manchada…).

La família Montesinos Pagliari

La Flavia i l’Alberto són dos germans com la nit i el dia (o això diu sa mare): l’un xerra sense parar, l’altra amb prou feines diu quatre paraules. Quan s’ajunten a casa els dos tenen fama de ser un terratrèmol. Pel que fa a mi, vaig assistir a la decoració d’un pastís, a una sessió de ball desenfrenat i a una classe magistral intensiva sobre futbol i lluita lliure a la tele.

Una altra cosa no, però avorrir-se amb nens petits és pràcticament impossible.

léelo en español »

Flavia y Alberto son dos hermanos como la noche y el día (o eso dice su madre): uno habla sin parar y la otra apenas dice cuatro palabras. Cuando se juntan los dos en casa, tienen fama de ser un terremoto. En lo que a mí respecta, asistí a la decoración de un pastel, a una sesión de baile desenfrenado y a una clase magistral intensiva sobre fútbol y lucha libre en la tele.

Otra cosa no, pero aburrirse con niños pequeños es prácticamente imposible.

Laia - Tan aquest com el de l’altra família són uns reportatges fantàstics! Felicitats Victòria! Recordar la vida quotidiana en unes fotografies tant boniques com les que fas és com un gran regal! :)

eva menacho - Enhorabona Victòria!! És un projecte fantàstic!! A tots ens agrada recordar aquestos moments tan màgics i a la vegada tan del dia a dia. I si es desde la teva mirada tan especial…ufff.
Jo acabo de començar un 52 en moments per a recordar amb la meva filla. No tinc moltes fotos amb ella i crec que a ella li agradarà d´aquí a uns anys…
Et segueixo perquè m´encanta el teu treball, aixins que espero la següent familia…:)

Victòria - Gràcies Eva! A veure si pots convèncer l’Ebe de fer un “F de photoblog” a Vinaròs… ;-)

Mireia - Hola Victòria! De les fotos que fas als petits nadons n’estic enamorada, però haig de dir que les fotos del projecte “xulo-xulo, xili-xili” són maquíssimes també! Veure el dia a dia d’una familia qualsevol a través de les teves fotografies es un regalàs. Moltes gràcies per compartir les teves fotos amb la gent. Qualsevol dia et trucaré per poder tenir les fotos “xulo-xulo, xili-xili” de casa meva! :)

admin - Gràcies!!