Recordeu allò de “És un ocell? És un avió?”. Doncs no; és l’Alexis. Un nen-bala que té tanta energia que no hi ha qui el pari -o, més ben dit, qui el segueixi amb una càmara i l’enfoqui. Jo tinc tres nens i acabo esgotada, però és que ell també val per tres. Tota una allau de vitalitat que contagia a la resta de la família. Però sota una aparença caòtica, hi ha grans dosis d’amor. En majúscules. Gràcies per compartir-lo amb mi.
A la Berta, la vaig conèixer quan amb prou feines tenia una setmana de vida. Mesos més tard, els seus pares em van escriure plantejant-me de fer-li més fotos. Quan els vaig proposar una sessió a casa seva, vaig pensar que em titllarien de boja, però no. Així que un matí fred, però amb molt de sol, vaig retrobar la petita Berta.
A casa seva hi ha molta llum. El somni de qualsevol que la busqui…
Su casa está llena de luz. El sueño de cualquiera que la busque…
M’ EN- CAN- TEN !!!
Preciosas!!! Has tenido una idea genial Victòria …:))
Maravilhosas!
qué preciosidad de fotos por Dios!
Qué bonito poder ver tu trabajo en las paredes de los bebés, verdad?
Unas fotos preciosas!
M’agrada molt aquest treball natural 100%
Monica - Que fotos tan preciosas, es impresionante como captan todos esos momentos tan geniales.