Això de ser família nombrosa té un punt de bogeria específic que m’encanta.
Quan vaig arribar em vaig trobar a dos menuts mirant-me de reüll des de l’iPad, però mitja hora més tard els tenia a tots fents bots, cabrioles i salts per la casa, talment com una colla de saltimbanquis. Amb la meva panxa particular (ehem) jo ja no em puc moure tant com abans, però tot i així també vaig acabar per terra més d’un cop. I la recompensa: un aperitiu d’aquells per posar-s’hi les botes.
Vull més famílies així! ;-)
