Això és el que passa quan entres en una casa amb tres nens petits i molt seguits: salts, tombarelles, descontrol i una fotògrafa que no sap on posar l’ull perquè hi ha múltiples focus d’atenció. La vida, en definitiva. M’hi veia tan reflectida que podria haver estat jo mateixa fa un parell d’anys…
Per cert, que la mare d’aquesta tropa, la Inés, ha posat en marxa un projecte que em sembla sublim: un servei de menús a domicili amb menjar fresc per a tota la setmana que es diu comeysonrie.com. El truc? Que els menús es basen en el que mengen els nens a l’escola. Ja li vaig dir que si en el futur inclou un xef personal que t’ho cuini tot, l’hi contracto :-) Llàstima que de moment només està disponible a Sant Cugat, però qui sap, potser amb els mesos!
Un plaer estar amb vosaltres, família, tot tenia un regust conegut :-) Sé que em repeteixo, però em sembla increïble que la gent m’obri les portes de casa seva així.
Andreu Pimentel - M’encanta!!! quina naturalitat, un reportatge familiar fantàstic Victòria. Felicitats!!!
Victòria - Gràcies Andreu!
Paula - M’encanta! I que visquin les families nombroses! I ara que nosaltres ja som 5 crec que arriba el moment de repetir xuloxulo. I tu sempre ensenyant-nos l’ànima d’una familia, great job! <3