Miriam, Josep, Kiona i Liam

Això no és una sessió fotogràfica. Sí, són fotos; i sí, tècnicament, ens vam trobar amb la Miriam amb la idea de fer fotos. Però és més aviat un joc: encontre de dues famílies, sis criatures, un llarg passeig a peu per Barcelona a finals d’estiu (amb una calor terrible) i una mica de bogeria col·lectiva. Mentre els nens anaven vencent la timidesa i la desconeixença a través del seu propi joc, nosaltres ho feiem a la manera adulta: caminant, menjant, xerrant i disparant (bé, disparant potser és a la manera dels fotògrafs).

I és que una cosa és fotografiar un company de professió, i l’altra és fer un poti poti vivencial amb clics de càmera inclosos, sense guions i deixant-se anar. Per a mi, un plaer, i dels grans; una experiència que cal repetir :)

La visió de la Miriam de la mateixa història, la trobeu aquí.

Esther - Me ha encantado ver los dos puntos de vista. Qué buen día pasasteis y qué gran idea tuvisteis!!

Gisela - Quina passada de fotos! Les dues versions d’un dia genial.
Per cert, quin és aquest parc tan xulíssim???? :P

+1 in the family

Diu el refrany que tot va bé si acaba bé. Doncs en aquest cas, més que mai. Perquè el dia que havíem de fer aquestes fotos vaig perdre les meves càmeres (llarga història), i vaig acabar repetint la cita -aquest cop, càmera en mà- just abans que aquesta família en quart creixent marxés de vacances.

La petita que viatja dins d’aquesta panxa (que, per cert, se suposa que neix avui) treurà el cap força lluny de la costa que surt a les imatges, però igualment rodejada de somriures i abraçades.

Diuen que tot va bé si acaba bé. Doncs acabarà genial, sens dubte :)